y es que a veces sólo hace falta mirar con otros ojos :D!
11.4.11
Ítaca, Kavafis
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
5.4.11
caos bis
¿Cómo puede ser que tantos sentimientos puedan aflorar en un solo día... en menos de 24 horas?
Hoy me he sentido hundida, fantástica, atrevida, una Reina, perdida, sin nada, estúpida... me ha dado por llorar, los nervios me han machacado. He salido y he visto el sol, caminar, rápido, he sudado y me he gustado. Me he sentido poderosa, aunque he perdido el son. Desánimo, calor, excitación, decaimiento... no puedo estarme quieta, no llego a la concentración, canto, escucho, bailo. Nada con fervor, todo sin valor.
Correr,
salir,
fingir,
perder.
En pequeñas dosis, ganar.
caos
¿Qué es lo que me ocurre? Me gustaría saberlo, entenderlo tal vez. Es desesperante: no sé qué soy, qué seré, si seré, si tendré, qué quiero, qué prefiero. Sólo sé que en mi mente impera el caos, la desconnexión y una suerte de deseo que tan solo conozco por su insoportable imposibilidad.
30.3.11
no puedo
No puedo, de verdad que no puedo. Me siento incapaz de abordarlo todo y de hacerlo bien. ¿Por qué todo al mismo tiempo? Y si estuviera al menos serena... si en lo emocional pudiera convertirme en piedra... Pero qué va, al contrario, soy fuego. Y me quemo. Y no puedo.
Debo poder.
21.3.11
20.3.11
el mundo es hipócrita, ya ves
Qué hipócrita se ha vuelto hoy el mundo, qué triste es ver como todo acaba igual. ¿Es que no existe otra manera de solucionar problemas? ¿Es que sólo sirve la guerra? Me parece que tienen ganas de atacar, de dárselas de importantes... y es que es genial que quieran colaborar, pero no a costa de las víctimas de siempre: la población civil.
18.3.11
recuerdos
Tantos recuerdos en sólo un par de canciones...
Un ritmo = dos lágrimas; cuatro palabras = un temblor.
17.3.11
22.2.11
18.2.11
catarsis
Hoy me siento extrañamente desprotegida. Me pregunto a cada minuto por qué, pero no encuentro una respuesta. Será porque no la existe... No es que antes fuera una mimada, ni mucho menos. Aunque de un modo inconsciente, supongo, debí creerme un tanto querida. De esto ya no queda nada, todo se desvaneció. Y lamento profundamente no tener esa capacidad de alejar mis pensamientos, de vaciar mi mente, de no pensar más de la cuenta. No hay reproches, o eso intento. Pero quedan muchas preguntas sin responder, muchos sentimientos sin llevar al límite. Necesito una catarsis, una suerte de liberación.
Subscribe to:
Posts (Atom)
